A Ona li agradava fer coses. Però el que de debò li entusiasmava, era fer-les a la perfecció. Sempre que es proposava fer un dibuix, un pastís o jugar a algun esport, Ona sempre acabava per cridar «No ho puc fer!», al mateix temps que deixava anar el pinzell, la pispa pastissera o la raqueta. Per a Ona, les coses o es feien perfectes, o no es feien. Així que a poc a poc va deixar de fer coses que realment li agradaven perquè no sortien com ella volia. 

Un dia, algú li va demanar a Ona que l’ajudés amb una tasca molt senzilla, no havia de sortir perfecta, ni era complicada. De fet, fins i tot podia fer-ho malament!

A poc a poc, Ona es va anar animant a ajudar amb allò que li demanaven i que no tenia per què ser perfecte. «Si no cal fer-ho bé, ho puc fer», es deia Ona. Fins que un bon dia, Ona va acabar per oblidar-se de com feia les coses i va descobrir que el més important, era gaudir-les.

No ho puc fer! és un conte que convida a la reflexió dels petits. Els nens descobriran la importància de gaudir i valorar el seu propi esforç, sense anteposar el resultat final al seu propi benestar.

• Text: Mireia Vidal
• Il·lustracions: David Carretero